viernes, 18 de septiembre de 2009

Comunicat davant del master en psicoterapia e hipnosi ericksoniana de la Universitat de Girona

COMUNICAT DEL GRUP DE TREBALL D’HIPNOSI CLÍNICA DE LA SECCIÓ CLÍNICA I DE LA SALUT DEL COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA:

Davant la constatació d’oferta formativa per part d’una universitat Catalana com la Universitat de Girona, i concretament de la titulació de màster en psicoteràpia e hipnosi ericksoniana, volem evidenciar primer una sèrie de fets que ens semblen del tot contradictoris, per a denunciar després les conseqüències que es deriven dels mateixos.

1. En primer lloc evidenciem com hi ha membres del professorat del mencionat màster que no són llicenciats en psicologia, però que imparteixen continguts de psicoteràpia.

2. En segon lloc evidenciem com el màster és de psicoteràpia (més clar no ho pot indicar en el seu títol) i està adreçat no obstant a professionals llicenciats, a més de en psicologia o medicina, a llicenciats o diplomats en humanitats, pedagogia, psicopedagogia, infermeria, fisioteràpia o treball social, sense deixar la porta tancada a altres que s’estudiarien cas a cas.

VOLEM DENUNCIAR:

1. Que l’ensenyança de la psicoteràpia ha de correspondre a professionals acreditats per a fer-ho, i que a dia d’avui és el professional llicenciat/da en psicologia, i especialitzat/da després en psicologia clínica, a més del professional llicenciat/da en medicina especialitzat/da en salut mental (psiquiatra), l’únic/a acreditat/da per l’estat espanyol com a psicoterapeuta, i per tant com a professional per a ensenyar psicoteràpia. Considerem del tot inadmissible que persones no llicenciades en psicologia puguin impartir cursos de psicoteràpia, més inadmissible encara que el grau d’aquesta ensenyança sigui de màster, i més inadmissible encara que sigui màster universitari.

2. Relacionat amb l’anterior, entenem que la psicoteràpia ha de ser practicada per psicòlegs i/o metges. La correcta utilització de la terminologia és important, i així com molts professionals de la salut poden fer, i de fet fan, intervenció psicològica en els seus respectius camps d’actuació, entenem que la psicoteràpia ha de ser exercida per psicòlegs o metges especialistes en salut mental o psiquiatres exclusivament. Al llarg de la presentació del màster a la següent pàgina web: (http://www.institutoericksonmadrid.com/cursos_uni_master.htm) es fa menció continuadament a la intervenció psicològica, en la qual aquest màster forma. En canvi s’utilitza la paraula psicoteràpia en el títol, la qual cosa només pot portar a equívocs innecessaris, en el millor dels casos, i a una tergiversació terminològica amb la conseqüència d’una mala praxis psicoterapèutica, en el pitjor. A l’igual que podria acabar en mala praxis que un psicòleg s’especialitzés en anomalies cardíaques, i després s’hi dediqués a la seva pràctica professional, cosa a la que es donaria peu si algú organitzés un màster sobre anomalies cardíaques, i acceptés entre el seu alumnat al mencionat psicòleg.

En un moment on es fa èmfasi en l’acreditació professional com a Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica o Psicòleg Especialista en Psicoteràpia (en l’àmbit europeu), ens sorprèn que es pugui ser especialista en psicoteràpia sense ser psicòleg. Que, a més a més una universitat ho avali amb un títol oficial ho trobem del tot inacceptable.

S’està lluitant molt des de diversos àmbits per a garantir a la població que el psicòleg que es dedica a la clínica sigui especialista, però a ningú se li havia acudit (excepte a la Universitat de Girona, sembla) que es pugui ser especialista en psicologia clínica sense ser psicòleg. (o metge)

PER TAL MOTIU,

Apel·lem a la responsabilitat que han de mostrar els organismes oficials encarregats de la formació de futurs professionals en ciències de la salut, com son les Universitats, per a que respectin els drets que tenen tants els professionals qualificats en tals ciències, com els alumnes que vaguin a cursar aquests estudis, de manera que només incloguin professors amb formació en hipnosi científica i posseïdors d’una titulació oficial universitària, amés de l’experiència professional necessària per a garantir una educació de qualitat. Així mateix, apel·lem a aquesta responsabilitat a l’hora d’admetre només alumnes que disposin de la titulació universitària que els permeti aplicar hipnosi dins del cap en el qual s’està ensenyant. Especialment ens preocupa el cas de la hipnosi aplicada a la Psicologia Clínica i de la Salud, i la Psicoteràpia.

Tot en funció, de la legislació d’ aplicació:

TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY ORGÁNICA DE UNIVERSIDADES [Textos de referencia: .- Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE 24/12/2001). .- Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE 13/04/2007). DISPOSICIONES ADICIONALES.- Decimonovena. De las denominaciones.1.]

REAL DECRETO 1496/1987, DE 6 DE NOVIEMBRE, POR EL QUE SE REGULA LA OBTENCION, EXPEDICION Y HOMOLOGACION DE TITULOS UNIVERSITARIOS (BOE DE 14 DE DICIEMBRE DE 1987). ARTICULO 6º., ARTICULO 1º.3, ARTICULO 7º. 1, y ARTICULO 9º. 1

La qual cosa volem fer saber,

A Barcelona, a 8 de setembre de 2009

No hay comentarios: